Hola
(Benvingut)

Lliçó 01 - Fonètica « Hola »

Mètode de xinès Mandarí

Introducció al Pinyin, l’alfabet fonètic xinès, els quatre tons del mandarí. Primera conversa: Hola, Adéu.

Taula de continguts

Lliçó 01

Inicials
Finals
Tons
Canvis de to
Conversa
Exercicis de cal·ligrafia

El Pinyin, l’alfabet fonètic xinès
S’han utilitzat molts sistemes de transcripció per a aprendre a pronunciar el xinès. Actualment la transcripció oficial adoptada a nivell internacional és l’alfabet Pinyin, desenvolupat a la Xina a finals dels anys 50.

Les inicials

En xinès, una síl·laba es composa d’una inicial, que és la consonant que comença la síl·laba, i una final, que cobreix la resta de la síl·laba.

b	p	m	f
d	t	n	l
g	k	h
j	q	x
z	c	s
zh	ch	sh	r

m, f, n, l es pronuncien com en català.
j es pronuncia "dj" com a "viatge"
z es pronuncia "dz" com a "gatzara"
zh es pronuncia com "dj" però cargolant la llengua enrere
d és un so entre "d" i "t"
b és un so entre "p" i "b"
g és un so entre "k" i "g"
h es pronuncia com la "j" espanyola a “jamón”
x es pronuncia com "xocolata", però tendint cap a "s"
sh es pronuncia com la "x" de “xivarri” però lleugerament més greu, cargolant la llengua enrere
r es pronuncia una mica com la "r" de "rain" en anglès però cargolant la llengua enrere, tendint cap a una “j”
Cal fer atenció en la pronunciació de les consonants dites "aspirades". L’aire ha d’expirar-se amb força just després d’haver pronunciat la consonant.
p es pronuncia "p"
t es pronuncia "t"
k es pronuncia "k"
q es pronuncia entre "tx" i "ts"
ch es pronuncia "tx" però cargolant la llengua enrere
c es pronuncia com "ts"
Inicials amb pronunciació força propera:
b / p d / t g / k j / q z / c zh / ch

Les Finals

En xinès modern hi ha 38 possibles finals, sempre diftongs, que segueixen les 21 inicials que acabem de presentar.

	i	u	ü
a	ia	ua
o		uo	üe
e	ie
er
ai		uai
ei		uei (ui)
ao	iao
ou	iou (iu)
an	ian	uan	üan
en	in	uen (un)	üen
ang	iang	uang
eng	ieng	ueng
ong	iong

ie forma un diftong on l’“e” és oberta
e és un so neutre entre "e" i “o”
er és un so neutre entre la "e" i la "a", força gutural
ai es pronuncia com el diftong català "ai"
ei es pronuncia com el diftong català "ei"
ou es pronuncia com el diftong català "ou"
an es pronuncia "an" però sense forçar gens la "n", fent-la molt suau
-ng (final) s’utilitza per a marcar un so més nasal, com a “sang”. La "g" no es pronuncia
uei, uen i iou precedits d’una inicial es pronuncien respectivament uei, uen (on l’”e” és neutre) i iou

Els Tons

El mandarí té quatre tons, a més d’un to "pla" o neutre.

To	Marca	Descripció
1°	dā	Alt i constant
2°	dá	Comença amb un to mig i puja cap al to alt
3°	dǎ	Comença amb un to baix, baixa cap als greus i remunta cap al to alt
4°	dà	Comença amb un to alt i baixa secament cap als greus
Neutro	da	Àton i sense expressió, acostuma a ser més curt